Sortim de Santiago amb avió destí Punta Arenas, a uns 3000 kms al sud (3 horetes curtes). Allà, ens espavilem per llogar tot el material que ens falta per anar de càmping (de fet, ens falta de tot, però ja estan preparats per la gent que viatja amb una mà a cada ou) i agafem un bus cap a Puerto Natales (3 hores més, ara cap al sud). El nostre objectiu és anar al Parc Nacional de les Torres del Paine i passar uns dies caminant i acampant per allà. Hi ha dos circuits per caminar per allà, un es diu la O (uns 90kms, la volta a tot el parc, que no tenim temps de fer) i l'altre la W (el que tenim pensat fer, el més curt i bonic). Dormim en una pensió que està bastant bé i al matí següent ja passa un minibus per dur-nos al parc, concretament a una de les entrades que te, la Laguna Amarga. Els cabrons fan pagar per entrar 4000 pesos als xilens (uns 6€) i 15000 als extrangers (uns 23€), però bé, què hi farem, ja som a dins.
El dia comença ennuvolat, però a mesura que le matí avança, es va aclarint. Caminem per un tram de pista pla fins a arribar ben bé a l'hostal Las Torres, que és on comencen els 2 circuits.
Comença la caminada, amb les torres el fons i el dia que es deperta amb núvols
Des d'allà, fem una pujadeta fins a arribar al Campamento Chileno per un caminet molt ben marcat que passa entre les Torres del Paine i una altra muntanya.
Abans d'arribar al Campamento Chileno
Seguim amunt per aquesta vall tant maca en direcció al Campamento Torres, aquí entrem en un bosc. El tram és bastant fàcil i gairebé no hi ha desnivell. Una vegada al campament, fem el dinar (un plat de pasta d'aquests que només s'han de barrejar amb aigua) i continuem endavant.
El paisatge canvia de cop, ara atravessem un bosc
Només ens queda una pujada, curta però de les bones, de les que a mi m'agraden, fins a arribar al mirador de les torres, des d'on es fan gairebé totes les fotos de les postals. Primer puja entre arbres, però a la part final tot són pedres. Finalment hi arribem i és impressionant. Ha valgut la pena tot el viatge només per veure això. Està ple de gent i és normal, diuen que és la part més increïble de tot el parc. Millor veure-ho en imatges:
Les 3 Torres del Paine
Les mateixes amb el llac
No podia faltar la foto, gràcies a un bon home que hi havia per allà
Una vegada vist, només podem fer mitja volta i tornar enrera. Fot un vent de cal déu i casi perdo la gorra (va marxar volant però la vaig poder atrapar). Passem altra vegada pel Campamento Torres i arribem al Chileno. Són les 5 de la tarda i ens prenem una merescuda cerveseta ben bona (i ben cara). En veure-la, potser dues o tres persones ens van preguntar d'on l'havíem tret. Com que encara és clar i tenim forces, decidim caminar fins al Refugio Los Cuernos, que està a uns 15kms. El cami és molt pla i no gaire complicat i cap a cuarts de 9 arribem per acampar.
Un ocell fuster (o pájaro carpintero)
Fent cap al Refugio Los Cuernos
Al càmping hi ha overbooking fort, i com que hem arribat bastant tard, ens costa trobar un bon lloc. Mentre fem el sopar ja ens pensem que no s'ha de pagar, però al cap d'una estona passa un noi no gaire simpàtic i ens diu: "son seis mil por persona". Què hi farem, paguem, sopem i cap a dormir. De fet, dormim ben poc, perquè carda un vent impressionant, dels més forts que he viscut mai, i la tenda que hem llogat és bastant de can pixa i tremola molt. La veritat és que sembla que hi hagi gent a fora que l'estigui movent. Ens hem d'aixecar durant la nit amb la fred que feia perquè la part impermeable no se'n vagi volant.
El dia següent està ben ennuvolat. Una dona ens diu que si anem al mirador del Campamento Británico no veurem res, i decidim anar tirant cap al glaciar Grey. El camí va vorejant un llac de nom impronunciable (Nordenskjöld) i llavors ja entrem a la zona cremada. El passat desembre un gamerús d'Israel va fer foc on no ho hauria d'haver fet i va cremar gairebé un quart de parc. Seguim avançant, passem pel Campamento Italiano (no s'hi pot acampar per l'incendi) i arribem al Campamento Lago Pehoé, que també està tancat pel mateix. Des d'allà ja pugem cap al lago Grey que uns quilòmetres més amunt es transforma en glacera.
Entrant a Mórdor
El vent ens ve de cares però el camí no puja gaire i no es fa gaire pesat. El que passa és que comença a ploure i arribem al Campamento Grey una mica molls. Aquesta vegada muntem la tenda a prova de ventades i cap a sopar. En aquest campament la gent és més simpàtica i els preus més barats. Trobem un basc que va sol i ens explica que porta més d'un mes amb la motxilla per Xile. Va sortir des de Santiago a principis d'any en direcció al sud. Després de conversar una bona estona amb ell, cap a dormir que demà serà un altre dia.
Glaciar Grey foto 1
Glaciar Grey foto 2
Pel matí, el temps encara és pitjor, plou més però, com que tornem caminant cap al Campamento del Lago Pehoé, el vent ens empeny des de darrera i anem molt més ràpid. Allà ens espera un ferry que ens durà fins a on passa el bus per tornar cap a Puerto Natales. Arribem a la parada del vaixell morts de fred i amb gairebé dues hores d'antelació. Trobem uns guardes dins una caseta i els cabrons no ens deixen entrar. Ens hem d'esperar sota un cobert. Amb el pas dels minuts, va arribant més gent i almenys estem entretinguts. Finalment pugem al ferry (els lladres ens fan pagar 18€ per mitja hora de camí), arribem al bus i cap a la pensió.
Encara ens queda un dia per aquestes terres i decidim anar a veure una reserva de pingüins que hi ha prop de Punta Arenas. Només es poden veure des del Setembre fins al Març, per copul·lar i pondre els ous. Quan neixen les cries, el mascle i la femella cuiden dels petits 3 dies un, 3 dies l'altre. I quan ja saben nedar bé, marxen. Aquí van unes quantes fotos de les incontables que els hi vam fer.
I fins aquí la visita a la Patagònia xilena, molt recomanable.
Las Torres
El Grey
