Els estudiants que són de fora aprofiten aquestes petites vacances per anar a casa seva i estar amb la família. La casa on visc queda buida (si hi som tots som deu) i jo em quedo sol. Quan semblava que passaria el primer divendres de Fiestas Patrias sense veure ningú, em sona el móvil per primera vegada (me n'he comprat un de xileno) i uns benparits que vaig conèixer la setmana passada em conviden a casa seva. Viuen a només cinc minuts a peu i quan arribo la taula està plena de menjar. Provo tot el que hi ha: "empanadas de pino" (una pasta de pa que embolica carn, ceba, ou dur i una oliva -s'ha d'anar en compte amb el pinyol-), "sopaipilla" (una mena de galetes de carbassa i no me'n recordo de què més), "pebre" (una salsa amb tomata i espècies), "palta" (és una alvocat però bo, el buiden i ho fan servir de salsa), "papas" (les patates, aquí són boníssimes), "churrasca" (un pa sense llevat), fins que quasi rebento. Ens quedem fent-la petar i rient tota la nit fins que es fa molt tard i vaig cap a casa. Abans però, ja em conviden per l'endemà.
La nit següent és pràcticament calcada a l'anterior i s'afegeixen una parella amiga seva que ha vingut de Santiago a veure'ls (al marit li encanta el Barça i em diu que és seguidor de la U -la Universidad de Chile-). Al paràgraf anterior m'he oblidat de descriure el beure. Aquí, a part de cervesa (sobretot al sud hi ha molts descendents d'alemanys, alguns dels quals s'han encarregat d'el·laborar el suc d'ordi), els agrada el "ponche" (vi blanc o negre barrejat amb diferents tipus de fruita), el "terremoto" (vi blanc, granadina i gelat de pinya) i el pisco (una mena d'orujo). Aquest últim el barrejen amb cola ("piscola") o amb un succedani de llimona ("piscosauer"). En resum, de lo milloret pel mal de cap.
L'endemà uns altres coneguts m'han convidat a una "fonda" o "ramá" a un poble que es diu Cumpeo. Són una mena de barraques que es monten per les festes on s'hi fan els "asados", s'hi posa música i s'hi balla cueca (el ball tradicional xilè).
L'asado
Aquesta "fonda" però, és una mica especial, ja que no és cap barraca sinó la casa dels pares d'una noia. Hi dinem molt bé, juguem al "trompo" (la baldufa), fem una gimcama i visitem el poble.
Tota la colla entrant a Cumpeo
Cumpeo és famós perquè és on viu un personatge de còmic molt conegut per aquí, Condorito. Allà sí que hi ha "fondas" i cada una d'elles té el nom d'un dels personatges que surten al còmic com Yayita o Pepe Cortisona. Donem una volta per allà, juguem unes partides de "taca-taca" (el futbolín) i tornem cap a la casa. Ens hi estem fins ben entrada la nit i llavors tornem cap a Talca.
Jugant al taca-taca
A la ramada de Condorito i la seva xicota Yayita
El matí següent, la señora Marisol, l'encarregada de la casa, m'explica que em va venir a buscar durant aquests dies perquè no passés les festes sol, però que no m'hi va trobar. I només feia una setmana que era al país, la veritat és que són gent molt acollidora.
Tant de bo algun dia també puguem celebrar una diada de Catalunya commemorant la nostra independencia de la corona espanyola :). Ells celebren la seva independència, nosaltres commemorem la resistència davant la invasió i Espanya celebra l'arribada de Colom al nou continent, preludi de l'holocaust que van haver de patir els pobles del nou continent a mans dels invasors europeus. I a més ho fa traient l'exèrcit a desfilar. Per la dignitat dels pobles oprimits, dret a l'autodeterminació ja! Una abraçada Quim! Per cert, tinc un company xile al despatx, demà li comentaré que estàs per allà.
ResponElimina