Pujo a l'autobús a la 1 i vint i arribo a la capital cap a quarts de 5. Truco a en Jordi, el propietari de l'empresa, i em diu que millor que ens veiem dilluns que avui ja és molt tard. M'hauré de quedar un dia més. Llavors, truco a en Patrick, un noi de Detroit que he conegut corrent per els "cerros" de Talca i que també va a la cursa. Té una amiga (l'Emma), també dels Estats Units, que viu a Santiago i que ens deixarà dormir a casa seva aquests dies. Quedem davant l'edifici on viu l'Emma, prop de la Universidad Católica. De camí cap allà entro a veure la facultat de medicina. L'edifici de fora no sembla res de l'altre món, però de dins és molt bonic. Està ple de patis interiors amb els seus jardins i fonts. Em recorda una mica a les Àguiles de Girona. Són cap a les 6 quan em trobo amb en Patrick i la Gabbi, una altra amiga seva. Pugem al "departamento", és al pis 24 i té molt bona vista del "cerro San Cristóbal" i d'una part de la ciutat.
Això és una part del que veu l'Emma quan mira per la finestra del seu pis
L'Emma és bióloga i ja fa temps que viu i treballa a Santiago, i parla castellà com una xilena normal. La Gabbi està estudiant ciències ambientals i castellà, en Patrick és professor d'anglès a la Universitat de Talca (ara sembla que ja s'acaba la vaga s'estudiants) i hi ha una altra noia, la Stephanie, que té una empresa de bicis també a Talca. Anem a sopar els cinc junts (molta pasta, necessitem hidrats per la cursa) i de postres tenen crema catalana (era bastant bona). Una vegada tips, les noies se'n van de festa i nosaltres anem a dormir una miqueta que la sortida és a les 4 de la matinada.
Ens despertem a les dues, preparem tot el material i a dos quarts de 3 ens espera un taxi just a baix al carrer (el conductor és amic d'una amiga de Talca de'n Patrick). Quan ens deixa just on serà la sortida de la cursa, en Patrick m'explica que el taxista va estar un temps a la presó per disparar a un altre home (a mi m'havia semblat ben parit).
Falta una horeta per començar la gresca, però tot el que va passar pels "cerros" de Santiago serà degudament explicat a la segona part (encara haig de recopilar fotos d'altres càmeres).
Una vegada acabada la cursa, sopem uns burritos al pis i no sóc persona fins el diumenge al matí. Després de dormir unes 12 hores, a les deu del matí em desperto i anem a esmorzar amb en Patrick i la Gabbi. Menjo una "empanada de pino" i una pizza força bones i creuem el barri de Bellavista ("el barrio cultural y bohemio de Santiago") per pujar al "cerro" San Cristóbal. El barri m'agrada molt. Està ple d'edificis no massa alts, una mica antics, pintats de colors, hi ha molta vida i gent jove de tots els racons del món i bastants bars i restaurants. Està just entre el riu Maipo i la muntanya.
La Plaza Italia, al centre de la ciutat, molt a prop de Bellavista
Aconseguim arribar amb penes i treballs a dalt del turó (les cames es queixen fort). A dalt, a part de molta gent que hi puja corrents on en bici, està ple de turistes, hi ha alguna botiga de records i algun bar. També hi ha una verge molt gran de color blanc semblant al Cristo Redentor de Río de Janeiro (salvant molt les distàncies). Des de dalt de tot hi ha molt bona vista de tot la ciutat (sempre que l'"smog" ho permet) i també dels Andes. Un cop tot vist, baixem i anem a dinar: un filet de vaca gegant amb patates, ou i ceba (impressionant, tenia gana extrema) que gairebé no cabia al plat. A més, no era gens car. Tornant cap al pis a buscar les coses, passem per la plaça Itàlia (on gairebé cada setmana hi ha batalla entre estudiants i policia) i fem un gelat a la gelateria més famosa del país (molt bons, però massa cua).
La verge de dalt del "cerro"
Una panoràmica en vídeo del que es veu des de dalt de tot San Cristóbal
En Patrick torna cap a Talca, però jo em quedo un dia més perquè haig d'anar a veure en Jordi. Busco i trobo un hostal per Bellavista amb un nom molt original: Hostal Bellavista. És molt barat (uns 12€ la nit) i m'estic en una habitació de 4 però no hi ha ningú més. M'agrada molt l'hostal, està ple de gent jove de tot arreu, hi ha futbolín, billar, una sala amb tele per cable i una terrassa molt fresca a dalt. Allà, a l'hora de sopar hi cuinen "choripanes" (choriç amb pa, simplement) ben bons i ponche (rom, vi i fruita). Hi conec un anglès de Manchester però que és del Liverpool i un grup de brasilenys. Entre ells hi ha dos hostessos de vol, una infermera, una ingeniera que treballa a Montevideo i un altre noi que no me'n enrecordo que feia. No han pogut viatjar i es queden a l'hostal perquè un volcà ha entrat en erupció a no sé on i l'espai aeri esta tancat. Em quedo amb ells xerrant (fent classes de portuguès) i fent el toc a la terrassa fins quasi les cinc.
Al matí següent vaig a veure en Jordi. L'empresa està a un polígon a les afores de la ciutat. El truco i una treballadora seva m'explica com s'hi arriba. Memoritzo les paraules clau (metro Cal i Canto, avenida la Paz, terminal de Buses, Panamericana i gasolinera Shell) i hi faig cap. El barri de la terminal on vaig és un barri treballador i força pobre. Està ple d'edificis vells i mig en ruïnes on hi arriben els camions amb fruita del camp. Aquí, l'agricultura i sobretot la fruita és un dels negocis més potents. Arribo a la gasolinera i després haig de caminar pel polígon fins troba la nau. En Jordi porta més de 25 anys al país i sembla que les coses li van bé. M'ensenya la fàbrica i em dóna consells per la màquina. També em diu que em pot ajudar amb qualsevol dubte que tingui. Ens despedim i vaig directe cap a Talca. Estic molt cansat i tinc unes ganes bojes de dormir tranquil a llit. Això sí, encara queda pendent una altra visita a Santiago per conèixer-la millor i visitar els llocs més emblemàtics.
Molt bé el relat, Quim, però la cursa què?
ResponEliminaFelice.